Gastronomia del Delta

L’experiència gastronòmica arriba a cotes elevadíssimes al Delta de l’Ebre. A la gran varietat i qualitat dels productes de la terra, cal afegir unes mans d’artista a l’hora d’elaborar els plats. Cada temporada aporta els seus productes que són mimats i combinats per obtenir gustos i matisos diferents. Els arrossos, per descomptat, són l’estrella de la cuina deltaica i, a més de la clàssica i deliciosa paella, cal tastar l’arròs de galeres, amb carxofes, arrossejat, l’arròs col i fesols…

Quina gran aventura pels sentits es deixar-se portar pels sabors intensos de peixos com l’anguila, en «xapadillo» o amb suc; o regalar-se una cassoleta d’angula. El mar és inspirador i ens ofereix uns musclos del «terreno» sabrosos i plens, marisc fresc acabat de pescar, moixarres, pelaies i llobarros; grumols, catxels i tellerines…

Deixeu que la gent del Delta us expliqui com és cada plat i quina és la millor manera de menjar-se’l. Tasteu les baldanes d’arròs i l’ànec ferèstec cuinat a la cassola, amb arròs, rostit. Però, sobretot, deixeu-vos portar per l’autenticitat d’aquesta cuina i dels seus productes.

L’angula és un dels menjars més preuats del delta. Es pesca els dies més freds de l’hivern, quan aquestes cries d’anguila comencen el seu periple cap a mar oberta on s’acaben desenvolupant. Les sortides d’aigua dolça al mar són el millor lloc per capturar-les, allà s’instal·len els anomenats «bussons», el sistema que s’utilitza al Delta. Antigament era un menjar considerat pobre per l’abundància que n’hi havia; avui s’ha convertit en un plat exclussiu, molt apreciat i de cost elevat.

L’arròs és la base de la cuina del delta i el seu conreu ocupa la meitat del territori. Hi ha diverses varietats, una de les més apreciades és el bomba, de gra rodó i que sempre queda solt; el marisma, molt adequat per a fer arrossos caldosos, i el carneroli que s’utilitza per als risotto… Al delta també hi ha iniciatives importants pel que fa a l’arròs ecològic, que cada vegada incrementa la quantitat de superficie conreada.

L’horta, i en menor quantitat els cítrics, és l’altre conreu tradicional al delta. A l’hivern les carxofes i les faves són les reines de la cuina; mentre que a l’estiu tot està preparat per «embotellar» la tomata que es farà servir la resta de l’any. Per apaivagar la calor, melons de tot l’any i melons de moro (síndria). La tardor és l’època d’algunes de les fruites més pròpies d’aquestes terres com els gínjols, els caquis i els codonys. També hi ha una gran tradició en l’elaboració de confitura de cabell d’àngel, feta amb les carbasses que hi ha en abundància els mesos d’estiu.

Els dolços són una part essencial de la gastronomia de les Terres de l’Ebre. Als tradicionals pastissets de cabell d’àngel o moniato, s’hi han afegit els farcits de melmelada, brossat i xocolata. També hi ha una gran varietat de cócs, des del ràpid, l’escaldat, l’imperial (amb crema i cabell) al de massana de l’agredolç fet amb un tipus de poma autòctona un pèl àcida que només n’hi ha a l’estiu. Les coquetes de panoli són una menja de festes, ben arrebossades de sucre i canyella. i per Nadal, paracotes fetes amb figa i arrebossades.