Centre d'Interpretació de Barraques

Centre d'Interpretació de les Barraques del Delta

Aquest petit museu mostra una exposició sobre la vida, el treball i l’habitatge dels primers pobladors del Delta. Les barraques són construccions típiques fetes amb els elements que la natura els oferia: canyes, fang i borró. El Centre d’Interpretació de les Barraques està dins del nucli de Sant Jaume. Hi podreu veure maquetes d’antigues barraques, fotografies, saber cóm es feien i quina mena d’usos tenien i apropar-vos a un sistema de vida totalment adaptat a l’entorn.

Al Centre d’Interpretació de Sant Jaume hi trobareu una barraca construida de la manera tradicional on podreu reviure la història i conèixer de primera mà com eren les barraques, els mobles, els estris i els costums.

Els valors del Delta

El CI de les Barraques del Delta és una iniciativa de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, amb la col·laboració del Museu de les Terres de l’Ebre, del qual és una secció monogràfica, i del Parc Natural del Delta de l’Ebre. El principal objectiu és valorar, conservar i difondre el patrimoni històric i etnològic de Sant Jaume d’Enveja (i per extensió del Delta i de les Terres de l’Ebre), tot donant un nou relleu als aspectes identitaris de la població relacionats amb la colonització humana del Delta de l’Ebre.

Centre d'Interpretació de les Barraques del Delta

Carrer Carles I, 22

Sant Jaume d’Enveja

Visites concertades

Més informació, tel. 977 468 165

C. I. de Barraques

Una mica d'història

Les barraques eren construccions senzilles, resistents i funcionals, que guardaven un gran equilibri ambiental i paisatgístic amb l’entorn natural del Delta perquè era on s’aconseguien les matèries bàsiques per a construir-les: canya, fang, fusta i borró. Estan documentades des de l’edat mitjana i van tenir la seva màxima expansió entre finals del segle XIX i els inicis del XX, coincidint amb l’extensió del cultiu de l’arròs. Als anys 1960, les millors condicions de vida de la gent, els nous mitjans de transport (cotxe, furgoneta i motocicleta, van substituir cames, carro i bicicleta) i els nous materials de construcció van propiciar el seu abandonament.

Durant la dècada de 1980 del segle passat les barraques tradicionals es van convertir en un dels símbols del Delta i als anys 1990 es van recuperar per a nous usos: centre d’informació, sala d’exposició, segona residència, restaurant o allotjament rural. David Monllau, mestre barraquer, que havia passat la seva infantesa i joventut vivint en un d’aquests habitatges, va ser qui va impulsar-ne la recuperació.

Actualment n’hi ha més d’un centenar escampades pel delta, totes construïdes en els darrers trenta anys.